El Nadal acostuma a ser una època de l’any alegre, on les reunions familiars son motiu de celebració … però que succeeix quan tenim que fer front a l’absència d’un ésser estimat?

La pèrdua i absència d’un ésser estimat està sempre present, però en aquesta època de l’any, el Nadal, aquesta absència es fa més dura encara. Afrontar el síndrome de la cadira buida no es una tasca senzilla, i es que tots tenim a algú que ja no hi es, algú amb qui ja no compartirem les festes ni qualsevol altre moment de les nostres vides. Les absències a la taula de Nadal es noten especialment a nivell emocional, tot aquell dolor que durant l’any ha sigut més suportable es torna intens com el primer dia quan veiem aquella cadira buida.

Podem reviure sentiments de tristesa intensos, desesperació, negació i incomprensió. Son emociones normals en els processos de dol i que hem d’acceptar com part del procés, si bé es cert que no existeix una formula màgica per poder resoldre tots aquests conflictes si que hi ha alguna cosa que les persones en dol poden fer per a que aquestes dates siguin dins del possible menys doloroses.

A continuació us donem unes pautes que podeu seguir si us trobeu en un procés de dol i heu d’afrontar el primer Nadal sense el vostre ésser estimat.

S’ha de tenir clar que després de la pèrdua d’un ésser estimat ja res tornarà a ser com abans, i tampoc hem d’intentar que ho sigui, hem de construir un nou Nadal perquè serà una celebració a la que haurem de fer front any rere any i com abans ho afrontem millor.

      • Deixa sortir les teves emocions, contenir la tristesa, la por, la desesperació no t’ajudarà, així que oblidat de dibuixar un somriure per evitar que les persones properes es preocupin. L’expressió de les nostres emocions es una de les parts més importants del procés de dol. Comparteix les teves emocions amb els teus familiars.
      • No tinguis por al seu record. Utilitza el seu nom, parla d’aquella persona, recorda que evitar la realitat no t’ajudarà a superar la pèrdua, així que es molt important no tenir por a tenir present a la persona morta y parlar d’ella en qualsevol moment.
      • Parleu de com afrontar la nova situació. Reuneix-te amb la família i parleu obertament de com afrontareu aquest primer Nadal sense la persona estimada. Es important que cadascú expressi les seves emocions, els seus desitjos d’allò que vol mantindre i d’allò que no està disposat a fer, i que entre tots arribeu a un acord de com seran aquests dies per vosaltres. Recordeu que fer com si aquestes dates no existissin o evitar parlar de tot plegat fins l’últim moment només us pot provocar un bloqueig emocional i molta inseguretat.
      • Recorda que tens dret al rebuig, però no t’aïllis. No estar disposat a fer determinades coses o no tenir ganes son sentiments normals davant la situació que s’està vivint, no es fàcil compartir moments amb persones que es senten feliços i gaudeixen del Nadal alegres mentre tu segueixes immers/a en la pèrdua. Així que, donat dret a rebutjar peticions dels teus familiars i amics, no facis re que no et vingui de gust, però compte, no t’aïllis, perquè llavors pots patir un bloqueig emocional que només et farà sentir pitjor.
      • Intenta controlar els teus pensaments negatius. Com ja hem dit es normal que la tristesa i la nostàlgia siguin més intenses durant aquesta època, però no et recreïs pensant en el que ja no podrà ser, aquest tipus de pensaments no t’ajuden i tampoc et serviran de res perquè és una cosa que no podem modificar. Així per dur que sembli, intenta afrontar el futur amb esperança i no amb desesperació. Segur que l’ésser estimar absent li agradaria que així ho fessis.
      • Celebrar no es oblidar. Oblidat d’aquests sentiments de culpabilitat que pots experimentar per celebrar el Nadal, o voler compartir bons moments amb familiars i amics, tenir moments per gaudir no vol dir tenir poc respecte o no recordar a la persona morta.

I sobretot recorda, la felicitat es l’absència de por, així que no tinguis por de seguir vivint i gaudint perquè encara que tinguis un motiu per plorar segur que en tens mil més per somriure.