En el desenvolupament evolutiu dels nens/es, és habitual i normal que a vegades es presentin conductes desafiants, conductes oposicionistes o desobedients inclús agressives. Habitualment totes aquestes conductes queden reduïdes mitjançant les pautes educatives habituals, però hi ha ocasions en que alguns nens/es presenten aquest tipus de conductes de manera constant i amb el pas del temps van apareixent amb més freqüència i més intensitat.  En aquests casos, és important ficar una solució a temps, per això a continuació us deixem una sèrie de tècniques amb gran efectivitat per controlar tots aquests problemes conductuals i avalades per investigacions i estudis de l’àmbit de la pedagogia i la psicologia.

Abans d’aplicar qualsevol d’aquestes tècniques haurem d’analitzar les causes del comportament infantil i actuar en funció d’aquestes, degut a que segons siguin les causes algunes estratègies poden funcionar molt be en determinats nens/es i en altres no.

Tècniques d’intervenció:

A continuació mostrem algunes de les tècniques que considerem més efectives.

Economia de fitxes: aquesta tècnica es pot utilitzar tant de manera individual com col·lectiva. És una tècnica encaminada a afavorir el desenvolupament de conductes adequades i reduir les no desitjades o inadequades. Consisteix en realitzar de manera conjunta amb el nen un pla on es recullin les tasques i conductes pactades de manera prèvia que esperem que realitzi  (per exemple: recollir l’habitació, fer els deures només arribar a casa, rentar-se les dents …) totes les conductes o tasques pactades han d’estar plantejades amb positiu, és a dir, hem d’intentar evitar frases del tipus “no cridar” i substituir-les per frases tipus “parlar fluixet”. Per cada tasca o conducta realitzada correctament al llarg del dia aconseguirà un punt o fitxa, quan hagi aconseguit un número de fitxes (que també pactarem amb anterioritat), aquestes podran ser canviades per un premi major (també pactat amb anterioritat, i que no té per què ser alguna cosa material).  És una tècnica que també podem utilitzar de manera conjunta amb la de “cost de resposta” que consisteix en retirar fitxes o reforçadors quan es realitzen conductes indesitjades. A continuació un exemple del pla que s’ha de realitzar i col·locar en un lloc visible de la casa.

Imatge relacionada

Reforç positiu i reforç negatiu: L’objectiu és que el nen/a s’habituï a realitzar una o varies conductes positives. Consisteix en donar-li alguna conseqüència positiva quan el seu comportament es correcte i retirar o evitar-li una situació o tasca que li desagrada. Sempre hem de deixar clar amb anterioritat quines són les conductes que ha de corregir i els premis que pot aconseguir.

Temps fora: Consisteix en retirar al nen/a de manera pausada i tranquil·la a una zona aïllada on no hi hagi cap tipus d’estímuls agradables, i expliquem que podrà tornar a l’espai físic anterior en el moment en que corregeixi el seu comportament. S’utilitza en comportaments inadequats i rabietes. El temps ha d’anar conforme a l’edat del nen/a (mes o menys un minut d’aïllament per any del nen/a).

Intenció paradoxal: Consisteix en demanar al nen/a que realitzi allò que precisament volem evitar. És una tècnica que si s’utilitza correctament pot tenir un efecte fulminant sobre la conducta que volem extingir. L’objectiu és crear una situació de perplexitat en el nen/a que condueixi a perdre el seu paper per exemple de desobedient i convertir en una obligació allò que li resultava agradable, per a que d’aquesta manera acabi rebutjant-ho. Es tracta d’una tècnica que ha de ser aplicada amb molta cautela i en funció de les característiques particulars de cada nen/a.

Retirada d’atenció: Constitueix probablement la tècnica més senzilla. L’objectiu és bàsicament que davant d’una situació de rabieta retirem per complert l’atenció al nen/a, trencant els esquemes de que els seus plors faran que aconsegueixi allò que vol. És una tècnica que no podem aplicar davant conductes que cursen amb gran agressivitat.

Càstig: És probablement la primera tècnica en la que pensem tots, però la seva utilització de manera sistemàtica fa que cada cop perdi més eficàcia, a més a més és una tècnica que no proposa un model de conducta alternatiu i que no incrementa la possibilitat de buscar alternatives de resposta o conductes adequades, simplement extingeix una conducta inadequada, per aquest motiu, us recomanem que sigui l’últim recurs a utilitzar i que s’utilitzi en moments molt puntuals. Per aplicar el càstig hem de tenir presents una sèrie de pautes, primer que tot el càstig sempre ha de ser immediat a la conducta no desitjada, hem de mesurar sempre la proporció entre la conducta no desitjada i el càstig aplicat, hem de mostrar la conducta que esperem d’ell/a contraria a la que ha efectuat i que castiguem i sobretot hem de ser conscients de sempre condemnar la conducta no a nen/a (evitar frases; ets molt dolent, tot ho fas malament …. i substituir-ho per frases de tipus: això que has fet no està ben fet, últimament tens un comportament dolent … ).

Com ja hem comentat anteriorment, existeixen moltes tècniques per modificar conductes, per tant aquí només mostrem una petita representació d’algunes d’elles que esperem que us siguin d’utilitat en el dia a dia amb els vostres fills/es , i us recomanem que en cas de detectar comportaments inadequats persistents, demaneu ajuda a un professional per tal de treballar aquestes problemàtiques i evitar que derivin en problemes majors.

Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar nuestros servicios y mostrarle publicidad relacionada con sus preferencias mediante el análisis de sus hábitos de navegación. Si continúa navegando, consideramos que acepta su uso. Puede cambiar la configuración u obtener más información en nuestra "Política de Cookies". ACEPTAR
Aviso de cookies